Pirinews també vol destapar algun cas de corrupció urbanística

Ja fa dies que la redacció de Pirinews treballa sense descans per destapar algun cas de corrupció urbanística al territori pirinenc. El mitjà de desinformaició de referència dels Pirineus no vol ser menys que els grans diaris espanyols, com El País o el Psoeúblico, i per això ha posat a treballar els centenars de periodistes de la seva redacció en aquesta direcció. Evidentment, Andorra ha quedat descartada, perquè seria massa fàcil i no tindira cap mèrit. De moment, mentre no es destapi cap cas, Pirinews està pensant en llançar algun producte que atregui els seus usuaris i els animi a seguir visitant el portal. Havíem pensat en regalar pel·lícules, eines per estalviar energia, estris de cuina o rodes de contacte, però vem veure que, fer passar aquests elements per la pantalla de l'ordinador seria complicat. Així que confeccionarem un calendari on sortiran despullats tots els alcaldes i alcaldesses de més de 60 anys de les nostres comarques. Estiguin atents.

Els pirinencs col·lapsen el Facebook

En les últimes hores, la xarxa social més de moda del mon mundial, el Facebook, s'ha vist col·lapsada per una allau d'usuaris del Pirineu que han decidit començar a crea "Grups" i a penjar tota mena de coses a tort i a dret.

Des d'ahir a la nit, han aparegut com de sota les pedres uns 1.400 grups nous, relacionats amb el Pirineu. "Jo també he esperat l'Alsina Graells a 15 graus sota zero", "Jo tampoc m'he sapigut mai la lletra del Ball Cerdà de memòria", "Jo també vaig intentar visitar el Museu Diocesà de La Seu, pensant-me que m'ho passaria bé", "Jo també m'he passat la limitació de velocitat al Túnel de Vielha pel forro", "Jo també m'he marejat amb les curves del Port del Cantó", "Jo també me n'he enrigut dels primos que fan cua davant la Bruixa d'Or de Sort, el mes d'agost per comprar loteria de Nadal", "Jo també he despotricat dels conductors andorrans cada cop que n'he vist a un, encara que no esigués fent res mal fet" o "Jo també vaig agafar un dia el tren de Puigcerdà, pensant-me que arribaria a l'hora", són alguns d'aquests grups.

El jove creador de Facebook ha assegurat que li és ben igual que els usuaris pirinencs li hagin col·lapsat la xarxa. En una exclusiva mundial que ha concedit a Pirinews, ha avançat que la seva empresa prepara noves clàusules que posaran fi a aquesta possibilitat. "A partir d'ara, tots els usuaris firmaran una clàsula, perfectament visible, escrita en lletra Wedings, tamany menys 12, on ens autoritzaran a matar-los si ens col·lapsen la xarxa, o simplement si ens surt dels collons"

"Onorac" i "Llagurt", noves paraules de la Reial Acadèmia Ceretana de la Llengua

La Reial Acadèmia Ceretana de la Llengua (RACE), ha decidit obrir-se als nous temps. Aquest òrgan, encarregat de vetllar pel bon ús de la llengua ceretana, ha decidit incloure dos termes molt extesos entre els parlants de la comarca, especialment, entre aquells habitants de més edat. Així doncs, a partir d'ara, ja no caldrà dir "Anorak" per referir-se a la cèlebre peça d'abric que tots coneixem, sinó que es podrà dir, sense cap mena de vergonya, "Onorac", tal i com hem sentit dir-li als nostres avis i àvies durant tota la vida. Així doncs, frases com: "Nen, cordat l'onorac per anar a fotre't fns el cul de cubates al Trànsit, aviam si agafaràs fred", seran d'allò més habituals i correctes.

Una altra paraula que s'ha afegit al Diccionari és "Llagurt", i s'ha fet pel mateix motiu que amb Onorac: no hi havia ni un sol avi en tota la comarca capaç de pronunciar correctament la paraula "Yogurt". Amb aquesta nova incorporació, la llengua ceretana ja consta de prou paraules com per poder enomenar un àpat sencer. Així doncs, a partir d'ara, serà freqüent escoltar als bars i restaurants de la comarca frases com "De primer, posa'm unes trunfes amb tavelles i carrota, de segon una mica de llapí i de postres un llagurt. I per cert, podries engegar la calefacció? Que amb el fret que fot no em podré treure ni l'Onorac..".

Exclusiva Pirinews: Andorra inicia la construcció d'un aeroport dins el país

Fa temps que el govern d'Andorra estudiava la possibilitat de construir un aeroport dins el seu territori nacional, en vistes que la Generalitat no té massa intenció de fer un aeroport amb cara i ulls a La Seu d'Urgell. S'havien plantejat diverses opcions, a les que Pirinews ha tingut accés en exclusiva. Totes elles es basaven en el respecte al medi ambient i el patrimoni cultural, seguint la dinàmica constructiva que ha caracteritzat aquest país els últims 50 anys.

La primera opció, consistia en enderrocar el santuari de Meritxell, per tal de fer-hi la pista d'aterratge, la terminal i 3 dotzenes de centres comercials. Finalment, es va desestimar, pel risc que un de cada dos avions acabés estimbat al mig de la carretera de Canillo.

La segona opció consistia en treure els bancs i demés elements de mobiliari urbà de la part esquerra de la plaça del Poble, d'Andorra la Vella, i fer-hi la pista d'aterratge. Segons A.Painted (nom encobert d'un alt càrrec del govern andorrà), aquesta era una opció molt ben vista des de l'executiu, sobretot per la proximitat de la pista amb l'Edifici Administratiu, la Casa de la Vall i el nou Parlament que s'hi està construint al costat. Finalment, però, es va descartar, en tenir-se en compte que l'aterratge d'avions podria espantar els turistes que venien de comprar al Pyrinées i l'avinguda Meritxell, i que es dirigien al pàrquing del Prat de la Creu. "Creuar una pista d'aterratge per anar a buscar els ascensors podia crear algun ensurt", afegeix Painted.

Altres opcions, com habilitar l'avinguda de Tarragona com a aeroport temporal, és a dir, tallant el trànsit cada cop que hagués d'aterrar o enlairar-se un avió, es va acabar descartant perquè, en paraules de X.Libanesa (nom encobert del ministre que s'encarrega de la xarxa viària andorrana) "tenir la xarxa viària més col·lapsada d'Europa, i construir un aeroport en una de les principals artèries del país, potser no acabaven de ser compatibles".

Descartades aquestes dues opcions, el Govern va haver de decidir entre les dues opcions finalistes. Una, la que es va acabar descartant, pretenia fer aterrar els avions a l'interior del Túnel d'Envalira, en ser l'únic tram de carretera més o menys recte i llarg del país. Tot i això, el fet que els avions haguessin de començar la maniobra d'aterratge en territori francès, no va acabar de convèncer. Finalment l'opció que sembla que es tirarà endavant és la que preveu construir l'aeroport dins el domini esquiable de Grand Valira. "Es farà amb un lleuger pendent i, d'aquesta manera, durant l'estona en que no hagi de passar cap avió, es podrà innivar i s'utilitzarà com a pista verda", ha afegit Painted.